Avui no tinc res a dir. Però espero que el meu somriure us serveixi.
Potser és que a la capsa de Pandora encara queda una cosa... l'esperança. I fora d'ella, al meu voltant, els meus, els d'ara, els d'abans i els de sempre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
el somriure és una de les millors coses q existeixen, és com una transmissió d'energia, a l'estil d'una abraçada, a vegades té la força d'animar.te un dia
ResponderEliminaraixí que un somriure també per tu Laura
La caixa de pandora...
ResponderEliminarobrela sempre que et falti l'espurna que ens ajuda a tirar endavant.
Avui si que he entrat al teu blog després de que me lhagis ensenyat a casa. Ara deus estar al teu estimat quique gonzalez.
Que en farem de tu! I de mi?
I (L) estructura social!